Mai oblidarem el que hem fet. Aquest darrer any no té preu. Ara mateix no té sentit controlar les emocions, ni tampoc coneixem adjectius que facin justícia a l'experiència viscuda. No sabem si som els mateixos que quan vam marxar, però no importa. Hem viscut. Hem visuct una aventura que ni ens les nostres millors prediccions podíem imaginar. Hem sigut immensament feliços, hem plorat i hem patit, hem compartit i hem après. I tant que hem après!!! Hem anyorat els nostres, però també hem fet nous amics. Ens hagués agradat fer més coses, però ara pensem amb les que ens queden per fer.
Després de 365 dies hem acabat el viatge. Un dels nostres somnis. La millor experiència de les nostres vides.
Han sigut 365 dies super intensos, plens d'activitats, kilòmetres, aventures, nous coneixements i alguns problemes inevitables. Hem fet molt més, descobert i après, del que podíem imaginar al preparar el viatge. No és que haguem complert un somni, sino que l'hem superat.
Hem conegut gent increible, indrets preciosos i menjars per llepar-se els dits. En resum: hem viscut la vida! Ara mateix no sabem que ens depararà el futur, i tot i que tenim un cert neguit per saber què, com i on ho volem fer, no ens preocupa. Si mirem enrere veiem que sempre més recordarem aquesta aventura com una de les millors coses que haurem fet a les nostres vides. I diem "una de les millors", perquè ara treballarem perquè no sigui l'única, i que darrera d'aquesta en vinguin d'altres. Ens esforçarem en complir els somnis que tenim i tindrem i no pararem de viure.
Si alguna cosa sabem és que la vida és molt curta i nosaltres ens proposarem viure-la. No és que ens convertim ens uns hedonistes inconscients, tot el contrari, doncs durant el viatge hem descobert i viscut realitats socials injustes, cruels i inacceptables, però al mateix temps que intentarem combatre-les amb tota la nostra capacitat i energia, intentarem aprofitar la fortuna que tenim de viure on vivim, per intentar ser feliços.
Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any. Tots vosaltres heu format part del viatge, ens heu fet companyia, ens heu ajudat, ens heu animat quan calia i heu estat allà sempre que us hem necessitat. Durant un any sense la família, sense els amics, t'adones quan els trobes a faltar quan no els tens, i al menys nosaltres us hem trobat molt a faltar. Moltes gràcies a tots per ser allí quan ho hem necessitat. Moltes gràcies també a tots els que anònimament heu seguit el blog... sabem que molts heu estat allà en silenci, i esperem que el blog us hagi agradat o us pugui servir per qualsevol cosa... i si us ha servit per despertat l'esperit viatger que porteu dins, millor que millor.
Un petó ben fort per tots i totes i fins la propera aventura!
Mireia i Marc
p.d. recordeu que el blog no es tanca, i que properament venen despeses