ELS 10 MANAMENTS DEL VIATGER DEPRIMIT

11/11/2009

Avui hem rebut un email dels imprescindibles Pau i Moni, on ens detallen el decàleg del viatger. Segurament a tots ens preparen per començar un viatge, però ningú recorda com enfocar la tornada. El Pau i la Moni han sigut capaços d'il·luminar-nos amb el seu decàleg.
Gràcies Mestres!!!

ELS 10 MANAMENTS DEL VIATGER DEPRIMIT

1r No recordaràs amb nostàlgia, si plores xq no pots veure el sol les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
2n Cada cop que et preguntis què hi fas atrapat en aquest cony de ciutat posaràs 0,20€ a la guardiola del proper viatge.
3r Faràs molt l'amor. És gratis i es pot fer en qualsevol lloc i moment.
4rt No miraràs per la finestra amb la mirada perduda, surt al carrer i fes el que sigui. Segur que al teu cony de ciutat hi ha molts llocs que no has vist i coses que no has fet.
5è Comparàs un gos i el passejaràs tres cops al dia.
6è Compraràs plantes (no fumables) i les regaràs i cuidaràs a diari.
7è No veuràs documentals de La2 o del 33. Els programes de viatges són pecat mortal sense redempció possible.
8è Al passar per les agències de viatge et senyaràs i diràs així: (Cap) No hi pensis més, (Sexe) Pels meus collons/ovaris que tornaré a viatjar, (Cor) Que me quiten lo bailao, (Cartera) Ja tinc x€ estalviats.
9è Recordaràs amb orgull tot el que has viscut i li restregaràs per la cara als teus amics i familiars sempre que puguis.
10è Quant cap dels anteriors manaments serveixi d'una merda obriràs l'atles, et plantaràs davant del mapamundi i planejaràs els propers viatges encara que no tinguin data.

I recordaràs sempre les paraules del Mestre Punset: "La felicitat és a la sala d'espera de la felicitat."
Imaginar i planejar no només és plaent i gratis, també és la benzina de la il·lusió i l'aliment de felicitat.

Argentina: información útil

07/11/2009

Argentina es un país de dimensiones enormes y con muchísimas cosas por hacer y ver. La diversidad de paisajes hace maravillar al viajero una vez tras otra. Su gran inmensidad implica que los traslados sean cansados o que tengamos que desplazarnos en avión. La gran cantidad de kilómetros que supone cada desplazamiento, también hace que los trayectos sean caros.

La Patagonia Argentina es impresionante, aun siendo uno de los destinos más caros de nuestro viaje, y que no hemos visitado en su mejor época (el clima no era muy favorable), nos ha encantado. Península Valdés, Bariloche, El Fitz Roy o Perito Moreno son destinos increíbles por si solos, que si ponemos en un mismo saco, y añadimos una visita a Iguazú y Buenos Aires, hacen de Argentina uno de los países más completos que hemos visto. Y eso que no hemos estado en Salta, Jujuy, Córdoba o Mendoza.

Gastos por persona:
Nº de Días en el país: 24 días
Gastos de alojamiento: 111€ (la media ha sido de 7,5€ pp/por noche)
Gastos de transporte: 295€
Gastos de comida: 79€
Actividades especiales: 194€ (incluye tour ballenas, trekking glaciar Perito Moreno, entradas Perito Moreno, Entradas Iguazú, etc.)
Gasto total: 924€
Gasto medio por día: 38,5€

Posts Argentina:
25/10/2009: River-Boca

25/10/2009: Buenos Aires, una ciutat que enamora
23/10/2009: Iguazú
21/10/2009: Higligths videos
19/10/2009: Usuhaia
12/10/2009: El Chaltén; anem de trekking
09/10/2009: El Perito Moreno és IMPERIAL!
07/10/2009: Península Valdés: el tour de Balenes
02/10/2009: Bariloche, esquí i xocolata

Fotos Argentina:

La tornada: 1 setmana després

04/11/2009

Una setmana després d'haver tornat, sembla que tot quedi enrera. La Mireia avui ha començat a treballar i el Marc un màster en comunicació política. Ja fa uns dies que tenim el pis que vam deixar, i tot i que hem hagut de fer mil gestions, aquests dies també ens els hem dedicat a fer turisme per la nostra ciutat. Alguns us preguntareu com és això, i és que tot i els maldecaps que suposa un canvi de vida com aquest, hem tingut la visita de la Kyoko, una noia japonesa que vàrem conèixer a Bolívia i amb qui vam fer bona amistat. El nostre viatge no podria acabar d'una manera més curiosa que visitant la Sagrada Família, la Pedrera, la casa Batlló, el Parc Güell, el Mercat de la Boqueria, Montjuïc, etc. Si observem la realitat actual ens adonem que res ha canviat i tot està igual que sempre. i això ens fa tristos. El viatge ha acabat i hem de confessar que la tornada està sent més difícil del que estava previst, i tot i que potser és d'hora per a fer valoracions, el procés d'adaptació serà costós.

Fi del viatge

27/10/2009

Mai oblidarem el que hem fet. Aquest darrer any no té preu. Ara mateix no té sentit controlar les emocions, ni tampoc coneixem adjectius que facin justícia a l'experiència viscuda. No sabem si som els mateixos que quan vam marxar, però no importa. Hem viscut. Hem visuct una aventura que ni ens les nostres millors prediccions podíem imaginar. Hem sigut immensament feliços, hem plorat i hem patit, hem compartit i hem après. I tant que hem après!!! Hem anyorat els nostres, però també hem fet nous amics. Ens hagués agradat fer més coses, però ara pensem amb les que ens queden per fer.

Després de 365 dies hem acabat el viatge. Un dels nostres somnis. La millor experiència de les nostres vides.
Han sigut 365 dies super intensos, plens d'activitats, kilòmetres, aventures, nous coneixements i alguns problemes inevitables. Hem fet molt més, descobert i après, del que podíem imaginar al preparar el viatge. No és que haguem complert un somni, sino que l'hem superat.

Hem conegut gent increible, indrets preciosos i menjars per llepar-se els dits. En resum: hem viscut la vida! Ara mateix no sabem que ens depararà el futur, i tot i que tenim un cert neguit per saber què, com i on ho volem fer, no ens preocupa. Si mirem enrere veiem que sempre més recordarem aquesta aventura com una de les millors coses que haurem fet a les nostres vides. I diem "una de les millors", perquè ara treballarem perquè no sigui l'única, i que darrera d'aquesta en vinguin d'altres. Ens esforçarem en complir els somnis que tenim i tindrem i no pararem de viure.

Si alguna cosa sabem és que la vida és molt curta i nosaltres ens proposarem viure-la. No és que ens convertim ens uns hedonistes inconscients, tot el contrari, doncs durant el viatge hem descobert i viscut realitats socials injustes, cruels i inacceptables, però al mateix temps que intentarem combatre-les amb tota la nostra capacitat i energia, intentarem aprofitar la fortuna que tenim de viure on vivim, per intentar ser feliços.

Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any. Tots vosaltres heu format part del viatge, ens heu fet companyia, ens heu ajudat, ens heu animat quan calia i heu estat allà sempre que us hem necessitat. Durant un any sense la família, sense els amics, t'adones quan els trobes a faltar quan no els tens, i al menys nosaltres us hem trobat molt a faltar. Moltes gràcies a tots per ser allí quan ho hem necessitat. Moltes gràcies també a tots els que anònimament heu seguit el blog... sabem que molts heu estat allà en silenci, i esperem que el blog us hagi agradat o us pugui servir per qualsevol cosa... i si us ha servit per despertat l'esperit viatger que porteu dins, millor que millor.

Un petó ben fort per tots i totes i fins la propera aventura!
Mireia i Marc

p.d. recordeu que el blog no es tanca, i que properament venen despeses

semblava impossible que aquest dia arribaria ja mateix...

26/10/2009

si si. Estem fent la motxilla per darrera vegada. Estem abandonant l'últim hostel. Estem fent l'últim esmorzar del viatge. Avui per últim dia ens posarem la maleïda runyonera interior on hem portat els diners durant tot l'any...

En poques hores agafarem l'avió per tornar i estem carregats de nervis. Que fort!!! ja ha passat un any!!!!!!!! Mentrestant, estem ruminat com enfocarem l'últim post del blog. Bé, l'últim no, doncs el blog continuarà amb post resums, fotomuntatges, i sobretot informació sobre quan ens ha costat el viatge, doncs per gent que volgueu fer el mateix pot ser molt útil. El Marc s'ha kurrat un excel amb totes les despeses del viatge, i a casa, amb tranquil·litat, ho anirem penjant de manera paulatina.

Mentrestant, acabem la motxilla i marxem, com sempre, escopetejats cap a l'aeroport.

i per acabar amb el post, una cita del que podríem dir, el viatger català més il·ustre:

---

Bienaventurados los que no viajan jamás
y los que apenas sienten deseos de conocer países remotos,
ya que ellos gozarán de una vida apacible y llena de regocijo.

Bienaventurados también los amantes de los viajes
que en sus períodos vacacionales recorren brevemente diversos lugares del planeta,
pues ello les aportará enseñanzas enriquecedoras y les colmará de experiencias dichosas.

Pero ¡ay de aquellos que han osado emprender el Camino del Viajero!
Porque ello no les dejará ni un momento de quietud
y les substraerá de los demás intereses de este mundo;
se afanarán únicamente por intentar satisfacer en vano su insaciable pasión por los viajes
y nunca considerarán haber viajado lo suficiente.
A esas almas vagabundas sólo les aguarda desasosiego
e infinita ansiedad por aprender sin cesar sobre todos los rincones de la Tierra,
sobre la naturaleza de los seres que la pueblan,
y sobre el significado de su propia existencia.

Jorge Sánchez (veure web)

Argentina: River-Boca

25/10/2009

Diuen que és el clàssic dels clàssics. Bé, potser el més famós és a la Bombonera, l'estadi de Boca, però avui el Marc ha tingut l'oportunitat de viure un River-Boca al Monumental, l'estadi de River.

Totes les entrades estaven exhaurides així que ha tingut que anar a la revenda, i per 53€ ha aconseguit una ganga. L'experiència ha sigut única. Irrepetible. L'ambient és terrible. Com animen aquests argentins...Durant el partit he tingut que reprimir-me i no he pogut animar a Boca com m'hagués agradat fer, però no era plan de sortir escaldat... El partit no ha sigut res de l'altre món, de fet, els jugadors estrelles són velles glòries dels 90 que encara s'arrosseguen, com el Palermo (36 anys), Riquelme (31), Pato Abondanccieri, Battaglia, l'Ibarra, a Boca; i el Gallardo (35), l'Almeida o l'Ortega a River; però l'experiència no l'oblidaré mai. És el futbol en essència, i uns dels millors llocs del món per viure l'ambient i la passió que envolta el futbol.

Havent tingut la sort de viure algun Barça-Madrid al Nou Camp, un Liverpool-Barça a Anfiled, un Nigeria-Dinamarca del Mundial de França 98 al Stade de France, i avui per fi, un River-Boca, crec que avui puc tancar un cicle futbolístic perfecte. Un tancament al viatge immillorable, i un record per sempre.

Argentina: Buenos Aires ciutat que enamora

No podem explicar per què, però aquesta ciutat ens ha encantat, i és que Buenos Aires enamora. Hem passat 5 dies, que són pocs en una ciutat tant gran com aquesta, i hem passejat pel mercat d'antiguitats de San Telmo, hem visitat el barri de Palermo, Puerto Madero, el centre, la Boca, hem vist la tomba de l'Evita Perón al cementiri de la Recoleta; hem menjat molts "choripán" i "vacío pan", hem fet moltes compres (el millor lloc de tota Amèrica llatina), hem vist un espectacle de Tango al Cafè Tortoni i visitat l'estadi de la "Bombonera".

Una bona manera de definir Buenos Aires són els seus icones convertits en souvenirs de mil i un tipus: Maradona, Boca Juniors, Selecció de Fútbol Argentina, Rugby, el mate, la cervesa Quilmes, el tango, la Mafalda, els Alfajores, el dulce de leche, els asados, l'Eva Perón, El Che, el Carlos Gardel, "El caminito", ... En fi, ofereix un munt de coses per veure, fer i sobretot gaudir... perquè Buenos Aires és una ciutat per gaudir i un molt bon destí per acabar el viatge.

Argentina: conexiones

24/10/2009

En 1922, Avelina y Domingo, una pareja de leoneses procedentes de Armellada de Órbigo, abandonó su hogar para emigrar a Argentina. Esta pareja tuvo 6 hijos, uno de ellos de nombre José. Vivieron en Bahía Blanca (a 600km de Buenos Aires) recordando cada día de su vida, la Armellada querida y sus orígenes españoles. Más de 80 años después, una de las hijas de José, Graciela Magaz, decidió ir a España a buscar aquellos orígenes de los que sus abuelos siempre hablaban. Resulta que Avelina, la madre de José y abuela de Graciela, era hermana de la abuela de la abuela de Mireia.

Ayer en Buenos Aires, tuvimos la suerte de conocer a los protagonistas de esta historia: a José y su esposa, y a Graciela, quien forjó el contacto. Fue un placer conocerles y sabemos con certeza que también lo fue para Don José, quien nunca tuvo la oportunidad de viajar a España pero que escuchaba con gran atención los relatos que sus padres contaban sobre ella.

Estos días, Don José no se encuentra demasiado bien, esperemos que se recupere muy pronto y siga transmitiendo la energía, ternura y entusiasmo que nos transmitió a nosotros.

Argentina: Iguazú

23/10/2009

Un vol de 3,5h. ens porta d'Ushuaia a Buenos Aires, on passem 24 hores abans de marxar cap a Iguazú, recomanats per diferents viatgers. El tast de la capital ens fa intuir que ens agradarà. Arribem a Iguzaú després de 20 hores de bus, on hi passem un parell de dies.

El nostre objectiu era veure les Cataratas només des de la banda Argentina, però l'excés d'aigua fa que un dels circuits estigui tallat i ens diuen que si esperem un dia potser l'obren; per fer temps, decidim fer la part brasilera. Fa un dia força lleig i plou de manera intermitent, però les Cataratas ens agraden molt. L'endemà visitem la part Argentina, que ens deixa bocabadats, i a mig matí obren el circuit que romania tancat el dia anterior. Aquest darrer circuit anomenat "la garganta del diablo" és IMPERIAL! I només per això ja val la pena fer 40 hores de bus anar i tornar des de Buenos Aires. No podíem tenir un tancament millor de viatge. El lloc impressiona moltíssim i les fotos no fan justícia, i és que unes passarel·les et col·loquen just al mig de la cascada per contemplar la força desmesurada de l'aigua i adonar-te del poder de la natura.

Com que el Marc no va carregar la càmera per fer el vídeo, us enllacem un bon vídeo del viatgers Aleix i Eva. Veure video

Argentina: Highlights

21/10/2009

Mireia Reportera al Perito Moreno:


Anem a esquiar a Bariloche


Balenes a Península Valdés